dimecres, 26 de desembre de 2012

La colla sanguinolenta

Al nadal, les reserves de sang baixen i cada dia es necessiten 1.000 litres de sang. Els dies 11 i 12 de gener es celebra la primera Marató de Donants 2.0. Ja podeu fer la vostra reserva per anar a donar sang o apropar-vos pel vostre compte als centres habilitats per a la donació de sang. A twitter @donarsang us informa dels punts mòbils i també ho podeu seguir a facebook. Aquest petit relat està dedicat a totes les persones que donen sang regularment, són els nostres heroïs reals, que salven vides i donen esperança als malats que puntual o regularment necessiten transfusions de sang.


La colla sanguinolenta

Dedicat als donants de sang, heroïs anònims que salven vides a diari.

Passaven 13 minuts de les sis de la tarda quan els telèfons del centre d'emergències van començar a sonar. Un error en el sistema de coordinació del trànsit ferroviari va provocar un accident múltiple. El primer informe dels bombers va ser desesperat: “l'emergència és màxima, tenim persones cremades de diferent consideració i lesions greus en extremitats, tòrax i crani, preparin l'hospital central per intervencions urgents”.

La notícia va caure com una gerra d'aigua freda en els operadors del centre de trucades, però la motivació fou més forta que la desgràcia i ràpidament van passar a l'acció. L'hospital va rebre l'ordre d'immediata i el protocol era ben clar: en cas d'accident múltiple amb lesions s'havia d'activar l'alarma sanguinolenta, tal i com se la coneixia entre la població. Un operador va activar l'enllumenat vermell de la ciutat.

Quan succeïa una calamitat, s'activaven uns punts de llum en totes les cantonades, aquell era el senyal per a La colla sanguinolenta, uns herois anònims dotats de sang universal, que constituïen un grup de donants especials, capaços d'omplir les reserves de sang en qüestió de minuts. Aquest fou, en uns principis, un grup autònom que es presentava a l'hospital quan succeïa una desgràcia i que, amb el pas del temps, s'havia consolidat i s'havia organitzat amb el Banc de Sang per tal de cobrir les reserves en casos extraordinaris, sobretot a l'hivern quan les reserves eren baixes. Aquesta era ja la tercera o la quarta generació.

Els sanguinolents, protegits amb els seus vestits vermells, especialment confeccionats per afavorir l'extracció de sang, van volar a velocitats de vertigen fins a l'hospital central; el rastre que deixaven per allà on passaven semblava dibuixar corrents sanguinis que recorrien tota la ciutat com si es tractés d'un sistema circulatori, tot imitant la capil·laritat de les artèries i les venes cap al bell mig del cor, que era l'hospital. En veure'ls passar, els veïns exclamaven joiosos: “davant d'una desgràcia, una gota de gràcia!”.

I així fou, en poc més de quinze minuts els sanguinolents ja estaven preparats per a la realització de transfusions immediates cos-a-cos, d'acord amb la tècnica dissenyada pels especialistes del Banc de Sang per a catàstrofes. L'accident havia deixat diversa gent ferida i molts dels afectats van necessitar transfusions de sang que van ser realitzades amb perfecta sincronia.

Com era habitual, en acabar la intervenció, metges i sanguinolents van celebrar l'èxit amb un bon àpat i una estona d'esbarjo, abans de tornar a casa per la recuperació. “Èxit absolut, la ciutat està ben cofoia de vosaltres, ja ho sabeu”, digué el Director de l'hospital. I tot volant, tornaren a les seves vides amb la plena satisfacció que ofereix poder salvar vides humanes. Aquest era el comiat temporal que donava per conclosa l'operació de la colla sanguinolenta.

La coordinadora del dispositiu els va obrir, amb l'acostumada rialla, la porta del conducte secret que els portaria a un carreró amagat des d´on podien marxar a casa sense fer gaire soroll. Però no, també com de costum, sortiren volant de l'hospital tot regirant els cabells a la directora de comunicació del Banc de Sang, segons abans que comencés la roda de premsa front als periodistes, els familiars dels afectats i els curiosos que esperaven veure els seus herois. Un reflex vermell havia sortit volant de l'hospital i es dispersava veloç pels carrers de la ciutat, fent bategar, un cop més, la impremta solidària de la colla sanguinolenta.

I recordeu, #NoHiHaExcuses ,  amb un cop no n'hi ha prou! Amb el Berto Romero ho entendreu millor ;)



Fotografia dels Ambaixadors 2.0 a l'acte institucional de presentació de la #MaratóDonants a l'Ajuntament de Barcelona