Ja ningú no recorda...

Ja ningú no recorda que fa només dos anys la policia agredia periodistes i nens pel carrer, ja ningú no recorda que fa només tres anys es començaven a viure sensacions de dictadura quan la policia usava armes antirreglamentàries, ja ningú no recorda quantes vegades s'han reprimit manifestacions i moviments amb excuses fabricades, amb infiltrats que, disfressats de manifestants, calaven foc arreu.
Però és clar, ja ningú no recorda, ningú no fa l'exercici de recordar el que ha passat dues setmanes abans. Els pensaments són fugaços, les experiències són efímeres, les realitats són esclafades pels espectacles, la corrupció sembla passatgera, els greuges són petits i deslocalitzats.
És clar, ja ningú no recorda res, i no imbrica les experiències concretes en preguntes més generals, en els problemes socials, més comuns al llarg de la història. Ja ningú no recorda que abans del maig del 68 l'ordre social era estàtic i defensat amb armes i traumes. Ja ningú no recorda que molts filòsofs i pensadors van ser cremats a la foguera, ja ningú no recorda que les 8 hores van costar molta sang, ja ningú no recorda que res no es guanya sense jugar, que els drets i les llibertats s'han hagut de conquerir.
Ja ningú no recorda què va passar ahir, ja ningú no recorda què va passar abans d'ahir, ja ningú no recorda que el seu benestar està fent de turments personals i col·lectius... ja ningú no recorda que el seu turment personal estarà fet de la seva desídia perquè ja ningú no recorda.