dimecres, 3 de juny de 2009

Això ara seria impensable

"Això ara seria impensable". Aquesta és una frase que està molt de moda darrerament. Normalment es fa servir per dir que la televisió d'avui dia és molt més políticament correcta que la del passat. Jo crec que a aquest fet sempre se li ha dit censura; avui dia tenen molts arguments perquè aquesta censura sigui acceptada (interés del menor, dignitat de les persones, dret d'imatge, ...). Els anys 80 la televisió era molt més crua (aquesta reflexió ve al fil d'un programa de televisió en que es parlava dels quinquis dels 80 i es deia que la televisió i el cinema eren culpables de la delinqüència perquè mitificava els quinquis!!!!). Quina perversió!!! El que succeïa, de fet, és que els periodistes d'aquell moment seguien un codi ètic que els deia que havien de reflexar fidelment la realitat social, doncs aquesta és la seva funció. Moltes coses s'han perdut pel camí. Hi ha problemes que semblen no existir només perquè la televisió no ho passa: el problema és que el problema segueix existint i ningú no el perceb com a problema. Hem passat d'una televisió que mostrava una realitat en tota la seva cruesa a una televisió infantilitzada i subtilment manipulada. No estic demanant programes de succesos ni l'escarni del petit delinqüent, sinó de fer una televisió més humana, perquè amb tota la desgràcia que els anys 80 existia, els periodistes feien l'excercici de donar-la amb criteris professionals; periodísticament parlant, la informació era bona.

Què ens ha passat perquè haguem perdut aquest valor de l'objectivitat d'una manera tan brutal i tan desaparcebuda? Segurament en Chomsky ens donaria moltes pistes, però el cert és que aquí i ara tenim un problema social afegit: la comunicació és de pèssima qualitat. És a dir, tenim un problema amb l'expositor dels problemes. Quan la comunicació es converteix en problema social, em venen ganes de cridar: Houston, tenim un MARRÓN!!!.