dilluns, 8 d’octubre de 2012

Gràcies, Carla [no gaire cosa més que un relat eròtic curt]


Gràcies, Carla!

El trajecte el vam passar enganxats, la Carla i jo. Amb prou feines ens vam fer un parell de petons fins que vam arribar al nostre destí. El meu cap ja l’havia imaginada sense roba ni vergonya diverses vegades i després em va confessar que ella també havia estat tot el camí somiant sense haver de dormir, que els seus somnis també havien estat força humits...

[Maragall] Enmig de tant ensopiment sempre s’escapava una mà o una carícia oculta en un gest a priori innocent. [Sagrera] En aquelles condicions no podíem fer gaire cosa, però com que era hivern feia fred i, en tapar-nos amb la jaqueta, els petons els podíem substituir per apretades de mà. [Verdaguer] Sovint, li feia carícies a l’abdomen, i aleshores es retorçava fingint que tenia son. [Entença] La resta dels passatgers no sabien que quan ella es posava de costat desplaçava la seva mà cap el meu pit, per sota de la camisa, i jugava a cargolar-me el cabell mentre empresonava el meu braç amb les seves cames.

[Sants-Estació] Ens vam afanyar per sortir i ens vam retirar una mica per deixar anar tanta tensió en una sessió de cinc minuts de desig. Breu, però intens. Ella tenia pressa, havia de fer un encàrrec. El comiat, més amarg per la urgència que no pas per la separació física, només era un ‘fins demà’ i així vaig marxar, ben encès.

Tenia moltes ganes de prendre un bany i relaxar-me, però només disposava de dutxa. Obro l’aigua calenta, m’ensabono a càmera lenta i en baixar m'adono que la meva excitació és extraordinària, així que començo a jugar sol. Aviat la mà ja em lliscava pel cos com si fos la de la Carla mentre les dents em mossegaven els llavis. Involuntàriament, els meus dits van acabar en la part posterior. Tot d’una vaig començar a sentir un plaer immens i els gemecs es van convertir en crits. Gràcies, Carla, per aquell primer cop.