Els tres porquets i el llop ferotge: segona part

 

Els tres porquets i el llop ferotge: segona part

... això creien els porquets, que viurien feliços sense la molèstia d’un llop que se’ls volgués menjar. Ai, làs! Vet aquí que uns dies més tard, el llop va tornar. Un bon dia, algú va trucar a la porta. Des de dins van preguntar qui era i no van trobar resposta. Encuriosit, el porquet flautista va sortir a mirar per la vora de la casa i en veure el llop amagat rere uns matolls va fer un gran bot. Encara va tenir prou sort i arribà a casa abans que el maleït llop l’enganxés. Havent advertit el perill van ruixar la porta de pega, de manera que si la bèstia ho tornava a intentar s’hi quedés adherit. I així va passar. Al dia següent, el llop tornava a picar a la porta. En el temps que va intentar desfer-se de la pega, en violinista va pujar a la teulada i des d’allà li va propinar uns quants cops amb una paella. Desesperat, el llop va marxar, deixant-hi a la porta part de la seva pell, que els porquets van guardar en un pot petitet.

Els porquets s’havien relaxat i ja no pensaven en la presència del llop. Un petit incendi va trencar la pau de Can Porquets, que van sortir a la carrera amb cubells d’aigua per impedir que el foc avancés fins a casa seva. No era més que una altra trampa de la ferotge criatura, que va aprofitar l’avinentesa per escolar-se dins de casa. En treballador, que ho havia vist i era previsor com cap altre, havia guardat el pot de disolvent a la caseta de les eines que tenien a la part posterior de la casa. I tal qual va arribar, va ruixar el llop. Tot seguit, prengué us mistos, els encengué i el llençà sobre el llop, que cremava per tota la superfície del seu cos. Va sortir ben escaldat.

- Victòria, victòria, hem vençut el llop!

- Ara ja sap que som molt intel·ligents i no tornarà a molestar!

- És clar que tornarà, quan menys ho esperem i d’una manera que no imaginem. Ara per ara tenim la casa de totxos, però està molt afamat i se’ns vol menjar al preu que sigui.

- Què hem de fer doncs?

- Sí, digues, què hem de fer?

- De moment, hauríeu de fer la vostra pròpia casa, jo us explicaré com es fa i us ajudaré.

- D’acord, germà.

- Ens posem a les teves ordres.

Dit i fet, els porquets van començar a construir les seves pròpies cases, que van situar just al costat de la casa del germà gran, en forma de U. No sabien quin propòsit tenia això. El germà gran els va dir que necessitaven espai individual (cadascú podia posar el seu propi hort a la part posterior) però també un espai compartir, ja que la planta que havien dibuixat deixava un espai al mig, que seria el seu punt de trobada. Van trigar ben bé un mes en fer les cases. De nit estaven tan cansats que no es desvetllaven per cap motiu. Un dia al matí van trobar un vidre trencat i no es van poder adonar de què havia passat. El llop no hi podia entrar per aquella finestra, puix que era petita; tot i així la van reparar de seguida.

Dos dies més tard, un grapat d'estruços es van plantar davant mateix de casa seva i van mostrar-los un document: «tenim ordres del jutge, el senyor gos, d’escorcollar la casa». Els porquets, que no entenien res, van deixar passar la comitiva. Allà s’hi va trobar una caixa petita amb unes pedres precioses i van cridar eureka. Els porquets, estranyats de tot plegat van preguntar què havia passat.

- Senyors porquets, estan vostès detinguts per robatori de joies del senyor llop.

- Però... això és injust, som innocents!

- Això diuen tots els acusats. Agent, emmanilli els tres porquets i porti’ls a comissaria.

- És una enganyifa del llop!

- Li ho explicaran al jutge, això.

Dit i fet, quan es van trobar davant el jutge, li van donar la seva versió dels fets i el senyor gos, els va permetre defensar-se. En porquet treballador va fer anar a buscar el potet que havia guardat amb la pell del llop ferotge. Un cop analitzada s’hi van trobar polsims d’or plata, i fins i tot, diamant. El jutge els va exculpar i van sortir lliures de tots els càrrecs. Van ballar i cantar. El porquet treballador els va aigualir la festa ben ràpid. Era hora de treballar per enllestir les cases abans que el llop se’ls intentés menjar una vegada més. Van treballar dur dia i nit fins que les obres. Als horts hi van posar uns fils invisibles, com els que es fan servir per pescar, i aquests estaven connectats a unes campanes, que sonarien si algú es decidia a entrar per la part posterior de les cases. També van enfarinar bé el límits dels horts.

El llop hi va tornar un mes més tard, quan ja no podia suportar la gana. La campana de la casa d’en violinista va sonar i es van posar alerta. Des de dalt de les cases van poder observar com es dibuixaven unes petjades blanques que tot i la foscor de la nit, els indicaven que el llop s’havia retirat. I que tornaria. Ben bé que ho sabien. I l’esperaven. La tercera nit, quan les energies dels porquets ja havien afluixat, en flautista, que tenia una oïda ben desenvolupada, va sentir sorolls que venien dels matolls de davant de la casa. Va córrer a la part de darrera a avisar els seus germans, tenint molta cura de no activar les campanes. Un cop van ser junts van activar el seu pla. Entre les cases havien instal·lat un petit envelat, que semblava protegir-los de les hores més dures de sol. Van deixar anar les cordes que les subjectaven i el llop hi va quedar a sota. Tot seguit tibarien les cordes, fins que el llop va quedar atrapat dins, com si fos un sac.

[Final alternatiu 1]: no ho van dubtar ni un segon: amb ajuda d’uns ganiveta fan fer uns talls de precisió a l’esquena de l’animal, que es va bellugar com una fera esbojarrada. Amb una destral, en treballador li va tallar les cames, mentre en violinista burxava la part davantera del llop amb un ganivet i en flautista li fotia cops ben forts amb una paella pesada. Després el van alliberar de la roba ben xopa de sang. L’animal es desagnava i s’arrossegava en un camí que mai va poder acabar. Tots els animals del bosc, cridats pels crits del llop, van presenciar la tortura a la que els tres porquets van sotmetre el llop mentre agonitzava. Els estruços, que ho havien presenciat tot, van mirar-se el senyor gos, que va ordenar la immediata detenció. Després d’un judici, els porquets van ser condemnats a una pena menor, ja que havien estat víctimes de l’assetjament continu del llop i actuaven en defensa pròpia.

[Final alternatiu 2]: en violinista, que sempre estava molt informat, havia sentit la notícia d’uns xais que havien estat víctimes de l’assetjament d’un altre llop. Segons va explicar als seus germans, aquests corders havien penjat el llop i el van alimentar només amb fruits. El llop els rebutjava, en un principi. Si més no, quan la gana ja havia fet la seva funció i el monstre estava a punt de deshidratar-se, va prendre una taronja, després una poma, i d’altres aliments que li van semblar boníssims. Tan agraït estava el llop que els va prometre no tornar a atacar el ramat mai més. La llegenda del llop penjadís va inspirar els germans a intentar-ho amb el seu hostatge. Dies després ja prenia fruita i verdura ben agraït i va prometre no tornar a atacar-los. Els porquets es van refiar de la seva paraula, i el van despenjar. Se’ls va menjar tots tres d’una queixalada.

[Final alternatiu 3]: els porquets, enduts per la ràbia van començar a donar puntades de peu al llop, atrapat al tendal. En sentir els crits, tots els animals del bosc van arribar-s’hi. Van intentar calmar els porquets i els van convèncer de trobar una solució tots plegats. Decidits a impedir que el llop tornés a molestar els porquets, en assemblea van acordar que donarien veus de tot plegat per tot el territori i van emetre una ordre d’allunyament del llop respecte dels porquets. El consens va ser difícil d’aconseguir, però encara hi van arribar i el van signar en un paper que va ser beneït pel primer raig de sol. El llop no va tornar a molestar activament els porquets. Ara bé, la seva activitat delictiva es va cobrar la vida de dues oques, un estruç, una gallina i dos pardals. Quan el van aconseguir atrapar, el mal fet ja era massa gran. Els porquets havien de viure penedits de no haver castigat prou aquell dimoni, així que es van adreçar al jutge per a que els deixés portar un entrepà al llop. El gos, que era un aliat del llop, hi va accedir. En trobar-lo, van obrir l’entrepà, i tot seguit la panxa del llop amb el ganivet que hi havia amagat dins, tot alliberant els altres animalons.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos.