dimecres, 20 d’abril de 2011

Superpalm contra Hysteria

Aquesta és la historia d'una heroina, sorgida de l'aparent normalitat d'una gran ciutat [soroll de vent suau, si us plau - gràcies].

La Vanessa viu en un petit apartament. És rosa i alta, però sempre camina arrupida, no té cap confiança en si mateixa. És estudiant de medicina siquiàtrica i complementa les pràctiques a l'hospital general de la ciutat amb una feina de mitja jornada en un restaurant del centre, maltractada sicològicament per l'amo del bar, en Dio, un home de mitjana edat, gras i desagradable de físic i paraula. [l'escena quotidiana es resumeix en un: "nena, els de la taula número 5 t'han demanat uns ous fa 2 hores, com no els portis aviat m'esclafaran els meus. Més val que corris, si em fas perdre calers et despatxo"]

Un dia la Vanessa caminava pels foscos carrers de la ciutat de tornada a casa després d'una dura jornada d'estudi i feina. Encara li quedaven moltes coses a fer: endreçar la casa, preparar les pràctiques de l'endemà. De sobte, sent uns crits. "Socors, socors!", crida un noi jove a l'altra banda del carrer. La Vanessa s'amaga en un carreró i es desempallega de la seva roba. A sota, només queda un vestit arrapat de vinil blanc, la Superpalm fa aparició!

En apropar-se, la Superpalm reconeix la situació: aquest ja és el tercer atac d'una misteriosa malvada que assetja la ciutat i és coneguda per la població com a Hysteria, ja que quan actua, el seu rostre es transforma com si patís un atac d'histèria. Es tracta d'una noia que abusa dels joves seduint-los i absorvint-los l'energia. Quan els seus amants es neguen a satisfer els seus desitjos els escridassa i tot seguit els clava puntades de peu per deixar-los immòbils; quan son a terra indefensos els assesta un cop letal.

Quan la Superpalm es troba front a front amb la Hysteria, aquesta té la seva víctima a uns metres i es deleita amb el seu patiment... està a punt d'arrencar a correr per atacar-lo salvatgement. Els seus ulls, vidriosos i plens de sang no fan menys por que el seu somriure sàdic. En aquest moment, la Superpalm s'interposa entre tots dos i allarga el braç creant una ona de força que desplaça la Hysteria deu metres enrere. Les multituds s'acolpen a la cantonada observant l'espectacle. La Hysteria es torna i estira la mà per clavar una bufetada a la Superpalm. Amb una velocitat sobrehumana, la Superpalm es situa darrere de la Hysteria i la immobilitza fent servir la seva pròpia inèrcia. Tot seguit pronuncia, a cau d'orella, una misteriosa frase que la paralitza totalment.

Quan arriba la policia troba la Hysteria immobilitzada i la víctima els explica tota la història; la Superpalm ha agafat les seves pertenences i ha fugit tot escalant les parets de l'edifici i saltant pels terrats. Sorpresos pels aconteixements, el cap de la policia i l'alcalde de la ciutat difonen un comunicat d'agraïment a la misteriosa noia de blanc.

La Vanessa arriba a casa i seu un moment al sofà i veu el comunicat a les notícies de les 8. El cansament és notori i es queda adormida al sofà. El seu gat Calma, tot negre, li llepa les petites ferides que ha sofert durant l'enfrontament amb la Hysteria, accelerant la seva cicatrització. Un altre dia en la vida de la Superpalm. L'endemà arribarà uns minuts tard a la feina, però ningú no li té en compte, tothom està comentant la notícia: una nova heroina ha arribat a la ciutat.

Dedicat a totes les treballadores socials, metgeses, infermeres i educadores d'aquest món, que vetllen per la nostra salut.