[Aquest és el conte que ahir li explicava al meu fill mentre jugàvem a la selva que li van deixar l'Èric el Marc i la Mònica]. Aquí teniu la foto de l'escenari...
Hi havia una vegada un lloret que vivia a la selva. Volava de branca en branca tot buscant aliment dels arbres. Allà hi vivia també un gatet que se’l mirava saltar de branca en branca i, un bon dia, li va demanar que l’ensenyés a volar com ell:
- Lloret, guapo, em podries ensenyar a volar? Tinc por dels caçadors furtius i del seu gos, que corre tant com jo –li proposà el gatet.
- Però si t’ensenyo a volar em voldràs menjar –respongué el lloret.
- Si m’ensenyes a volar jo et prometo que no et menjaré i a més t’ensenyaré a caminar. Si vols també et puc ensenyar alguns indrets del bosc on hi ha fruits deliciosos –afegia el gatet.
- Tracte fet –i així el lloret va tancar el pacte amb el gatet.
D'acord amb el tracte que havien fet, el lloret va ensenyar al gat a volar pels arbres. Com que no tenia ales, li va ensenyar els arbres més inclinats pels quals podia trepar amb l’ajuda de les seves urpes. Després li mostraria com saltar de branca en branca fins que el gatet va tenir prou habilitat com per trobar bons aliments als arbres. Així mateix, el gatet va ensenyar al lloro els racons més amagats de la selva, on podia trobar les millors fruites silvestres i els millors bolets.
Un dia van arribar uns caçadors furtius i el gatet, ràpidament, va pujar als arbres, a on el gos no podia arribar. Els caçadors van començar a disparar cap a les branques, però el gatet anava d’una banda a l’altra i no van poder encertar el tret. Tant els va marejar que després d’uns minuts, va baixar a branques més baixes i es va posicionar a un i altre costat fins que els caçadors es van acabar disparant l’un a l’altre i ja no els tornarien a molestar.
En veure-ho, el lloret va baixar a mitja alçada i va piular al gos que el va perseguir. El lloret el va guiar fins als racons secrets que li havia ensenyat el gatet i així va poder tastar els meravellosos fruits que els oferia la selva. Així fou com el gos dels caçadors es va adonar que havia estat explotat pels caçadors furtius per minses recompenses i amb l’objectiu de fer mal a uns animals tan generosos. En adonar-se’n, el gos va decidir quedar-se a viure a la selva amb els seus nous amics.
I vet aquí un lloro, vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conté ha conclòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada